Des de Parc del Túria volem parlar sobre la canya i les seues construccions singulars, ja que estem compromesos amb la sostenibilitat de tots els projectes, i, per descomptat, de tot allò que s’ha relacionat amb el medi ambient.
Són diversos els col·lectius i investigadors els que es van fixar en la canya i les seues construccions singulars que podria tindre per a poder donar-li una nova vida i, de aquesta manera, una nova utilitat.
Cal assenyalar que des del segle XX, una gran part de les vivendes del Mediterrani utilitzava la canya per a fer falsos sostres, entre altres coses. Però a causa de l’avanç de l’arquitectura industrial i a l’aplicació de nous mètodes de construcció, este element va començar a caure en desús.
Però va ser l’any 2007 quan esta situació va canviar per complet, a causa de la gran crisi econòmica que va haver-hi. Per tot açò, diversos investigadors van començar a fixar-se, de nou, en la canya i en les seues construccions singulars que podria tindre, per a poder donar-li un nou estil de vida a la construcció.
Després d’unes quantes dècades investigant i alçant estructures de canya, tres jóvens arquitectes es van animar a crear una cooperativa nomenada Econstrucció, ja que van veure que este mètode de construcció és, a part de molt més sostenible que altres, molt més econòmic, resistent i amb un disseny molt més singular.
Tres grans arquitectes amb grans construccions singulars
Els tres jóvens arquitectes, Josu Millet, Lluís Contreras i Marc Fuster, són autors de diversos umbracles com els del Parc de Benarrai a Ontinyent, el Mirador del Serpis a Gandia, l’aula de la Natura en l’Escola Gavina de Picanya o l’espectacular pèrgola de l’Hotel Els Rotes de Dénia. La seua formació en bioconstrucció va començar l’any 2010, mentres realitzaven els seus estudis d’Arquitectura Tècnica, un taller organitzat per la Universitat Politècnica de València.
Generar espais amb materials econòmics és el futur.
“Generar espais amb materials econòmics és el futur. La canya és un material viable”, assegura Millet. “A més, resulta molt atractiu perquè qualsevol amb coneixements d’aquesta tècnica pot arribar a l’autocontrucció d’espais com hivernacles, recintes per a animals, etc.”
És important assenyalar que el preu d’aquestes estructures varia des dels 200 als 500 euros per metre quadrat. La canya en interiors no necessita cap manteniment, però en l’exterior, com qualsevol altra fusta o fibra vegetal, cada cert temps necessita que es nodrisca i protegisca amb oli de llinosa i altres vernissos naturals, així com xicotetes restauracions.
Materials «pobres» per a col·lectius socials
Els materials són simples, abundants i econòmics:
- Canya comuna.
- Cordes d’espart.
- Argila.
- Altres materials reciclatges com a goma de pneumàtic usat per a protegir i assegurar la base en el sòl.
«Tot el procés passa per nosaltres: dissenyem, arrepleguem el material excepte la corda, que la comprem, i construïm les estructures. No depenem de ningú», assenyalen.
La paradoxa de la canya
La canya comuna (Arundo donax) és una planta exòtica molt difícil d’eradicar, inclosa entre les 10 majors plantes invasores del planeta. Present en gran part dels llits de rius i barrancs de la Península Ibèrica, és en el vessant mediterrani on està creant problemes de molt difícil solució. En ells, les canyes ho envaeixen tot. A la seua gran capacitat reproductora i regenerativa se sumen altres inconvenients: la seua presència amenaça i arriba a eliminar el bosc de ribera autòcton, i a més consumeix un 47,3% més d’aigua que aquest, per la qual cosa influeix negativament en el cabal dels rius.
La paradoxa és que, sent una planta invasora, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ) prohibeix agafar les canyes dels llits sense passar per un llarg procés burocràtic. “Per a tallar canyes necessites demanar un permís i pagar un cànon, un tràmit molt farragós i obsolet, quan la pròpia CHJ la considera una planta a eradicar”, assenyala Millet.
Per a finalitzar, és important recordar que s’ha donat un nou estil de vida a la construcció gràcies a la canya i les seues construccions singulars.